Segon volum de les memòries d’un dels filòsofs i educadors més influents a Catalunya al segle XX (primer volum: La meva llibertat, Angle Editorial 2006)

L’autor torna a deixar solcs profunds en la consciència del lector. Amb una prosa directa, a estones aforística, punyent i no mancada de sensibilitat, se’ns redescobreix la figura d’un pensador privilegiat que veu el món íntimament i que l’explica amb una lucidesa narrativa que ens deixa noquejats, en l’abisme de la realitat més descarnada.
Fullat, a la manera dels filòsofs clàssics i com el gran pedagog que és, camina, dialoga, ens provoca amb la seva perícia dialèctica i explora, amb saviesa aclaparadora, els racons menys evidents del temes universals que tracta: la història, la moral, els valors, l’educació o la mort. Una veritable lliçó de franquesa intel·lectual i ètica, que deixa al descobert, amb sentències plenes d’ironia, insolència i erudició, veritats incòmodes, plenes d’estelles, entre les quals Octavi Fullat aplega en una mateixa dimensió personatges com Hegel, Sartre, Foucault, Hitler, Mozart, Noam Chomsky o el tripartit català.