Terra baixa és un drama en prosa d'Àngel Guimerà que planteja magistralment l'oposició entre el pla corromput (la terra baixa) i la muntanya incontaminada (la terra alta).

El protagonista, en Manelic, un home senzill i primitiu, és cridat per casar-se amb la Marta, una noia de la terra baixa que fins aleshores havia estat obligada a mantenir relacions íntimes amb el seu amo, en Sebastià, el qual pretén continuar-les més enllà del que per a ell és un matrimoni de conveniència. La Marta, envilida per la relació forçada amb en Sebastià, troba en l'amor d'en Manelic la força per esdevenir lliure i trencar la dependència que la subjectava a en Sebastià. Aquest enfrontament de la dona amb l'autoritat de l'amo, en un món que encara es regeix per les relacions de poder, desencadena un drama que acaba amb la mort d'en Sebastià a mans d'en Manelic.

En el rerefons de l'obra es percep l'ambient de la societat rural a la Catalunya de l'època, on els camperols havien de suportar una feixuga dependència dels amos de les terres. Contra aquesta situació, Guimerà crea el mite de la Terra Alta, un món incontaminat, on no existeix el mal i d'on surt l'heroi que s'oposa a la corrupció de la terra baixa i venç el mal.